25-N

La seu de CiU tuvo lugar en el hotel Magestic de Barcelona. Desde lejos ya se podía ver la cantidad de gente que había en la calle esperando para entrar en la sala. Habían banderas de independencia por todos los lados. Una vez dentro de la sala del hotel , la gente estaba de pie esperando ansiosa a que apareciera Artur Mas. La sala estaba llenísima. Había demasiadas personas y la gente estaba tensa y ansiosa por saber el resultado final.

Por fin a las 8:15h llega Mas acompañado de su mujer al hotel. La gente cambia la cara seria por una gran sonrisa y se oye por toda la sala aplaudos y gritos de euforia y de orgullo por su partido.  Una vez silenciado y calmado a la gente que no paran de gritar “arriba Mas” o ”Mas nuestro presidente” , Mas comienza diciendo que van a ser los ganadores y que van a ser ellos los que una vez mas conseguirán mas votos.  Luego vuelve a desaparece para reunirse en otra sala con su mujer y con personas cercanas a él. La gente en la seu no se sabe nada de su reacción y opinión sobre lo que está sucediendo y tienen ganas de volver a verlo y saber lo que piensa.  Se vuelve a respirar un  ambiente de tensión y cautela.  Hay muchos periodistas extranjeros que también están pendientes de lo que va a pasar y están ansiosos por saber si el futuro de España cambiará si CiU gana las elecciones. Anuncian que CiU es el que mas votos ha conseguido en las cuatro comarcas. Al escuchar que CiU tiene 50 escons , la gente en la sala se revoluciona y empieza a gritar y a aplaudir como locos. Banderas van de un lado para otro y hay alegría y euforia. Poco tiempo después anuncian que Artur Mas no ha conseguido la mayoría excelente que deseaba obtener y el ambiente se vuelve a enfriar y hay caras largas, desilusión, preocupación y tristeza.  Hay hasta gente con los ojos brillante a punto de echarse a llorar por el fracaso. Están ansiosos para que vuelva a salir Artur Mas. Finalmente aparece a las 22:52h. Saluda a varias personas y periodistas. La gente se intenta acercar a él para estar lo más cerca posible de él y hay empujones y agobio en la sala.  Acompañado de su esposa, se dirige hacia el principio de la sala para hacer la valoración de los resultados. La gente lo aplaude con orgullo, gritan nerviosos y están contentos de volver a verlo. Mas comienza su discurso. Está contento, ya que en Cataluña ha habido una participación altísimas y lo considera un hecho positivo y motivo para valorarlo. Cuando hay mucha gente que se moviliza en la calle luego en las urnas se ve reflejado y esto es también muy positivo, explica.  Comenta que él como ciudadano y presidente  lo valora mucho.. Cree que haber dado la palabra al pueblo también es positivo. Dice que en todos sus discursos ha dicho que tiene que pasar las voces de las manifestaciones a las urnas. Se da por satisfecho con los resultados de las elecciones a pesar de que no haya logrado la mayoría excepcional. “Amb aquests resultats, no hi ha governs alternatius que no passin per CiU “. “Caldra que altres partits refelexionin, perquè

CiU no té la força suficient pero liderar aquest proces”. Acaba agradeciendo a la gente que les ha ayudado e insiste varias veces en que la situación no es fácil, pero seguirán adelante. Mas espera que Cataluña mejore  y que en 4 años haya más trabajo económico y menos recortes y que el proceso del derecho a decidir vaya adelante. Finaliza diciendo que ha ganado y que van a gobernar a pesar de la mala situación.

Al salir al barcón rodeado de personas unidas a él y de su esposa, un gran mogollón de personas se reúnen para escucharlo y verlo. Aunque la decepción y la desilusión sean los principales sentimientos entre la gente, igualmente se ven banderas y gritos de orgullo y de fuerza por seguir luchando por lo que quieren. Lo celebran porque han ganado, pero las caras y la actitud de la gente revelan que ha sido una victoria amarga.

Kitty Sharlau

Una victòria amarga

Aquella nit l’Hotel Majestic de Barcelona impressionava. Mirar la façana il·luminada d’aquest luxós hotel al Passeig de Gràcia de la ciutat comtal amb la diversitat de càmeres alçades a una tarima enfocant el balcó, feia entrar dins meu una il·lusió especial al pensar que al cap de ben poques hores, allà mateix, estaria colapsat per la premsa i el públic, tots eufòrics per la victòria del President Mas a les eleccions del 25 de novembre de 2012, les eleccions de la nostra vida.

És cert, el president va sortir al balcó, però no amb els ànims que tots esperàvem. Aquella nit era màgica, diferent, especial, una nit que marcaria un abans i un després, però totes aquestes il·lusions, creades des del primer dia de la campanya electoral, van quedar estabornides aquella mateixa nit. No va passar el que la premsa, el públic dins aquella gran sala de l’Hotel Majestic i arreu de Catalunya, pensàvem que passaria.

Eren les sis de la tarda, dins l’Hotel Majestic de Barcelona es va reservar una gran sala d’actes on es va dividir en dos parts: una reservada per la premsa nacional i internacional i l’altre lliure, pel públic. A aquella hora de la tarda, la sala del públic estava ben buida, mentre que tots els periodistes estaven preparant el seu material i concentrats per la feina que els esperava aquella nit. A mesura que passaven les hores, la sala del públic s’omplia amb gent de totes les edats, a les vuit del vespre la sala va quedar completament plena. Va ser a aquesta hora quan els col·legis electorals van tancar les portes i es va començar el recompte de vots. Al públic se’l notava nerviós, angoixat, però amb l’esperança que tot allò que s’havia constrït fins al moment donaria resultat aquella nit.

Vuit i vint del vespre, la gran sorpresa. TV3 va publicar un sondeig on CiU, amb 54-57 escons en primera força política, quedava ben lluny de la majoria absoluta que esperava. En el moment que aquest sondeig va ser mostrat a la sala per una gran pantalla, el públic de l’Hotel Majestic va quedar descol·locat, cap dels sondeigs que s’havien fet aquells dies de campanya electoral coincidien amb que va mostrar TV3. En un primer moment, a la sala de l’hotel es respirava un ambient de silenci i esperança. CiU havia de mantenir-se o augmentar els escons. Quan va començar l’escrutini i a mesura que el tant per cent escrutat anava avançant, els ànims de la gent anaven en davallada. Ningú es creia el que estava passant, tot eren cares llargues. Quan ja ens aproximàvem cap al 70% escrutat, va haver gent que va abandonar la sala. Quan l’escrutini va finalitzar es va veure que Artur Mas guanyava les eleccions presidencials, però havia perdut 12 escons respecte les eleccions del 2010 quedant-se amb 50 escons, ben lluny de la majoria absoluta que ell demanava.

En aquell moment va arribar el President Mas i la reacció del públic va ser exel·lent: aplaudiments, crits d’ànims i moviment de senyeres i estalades. Es veia clarament un recolzament per part del públic cap al president Mas, malgrat la inesperada caiguda que CiU va rebre aquella nit. Artur Mas, acompanyat de la seva dona, Jordi Pujol, Oriol Pujol, Duran i Lleida, Xavier Trias, i molts altres, va anar primer a la sala de premsa a parlar cara els periodistes. Després, va dirigir-se a la sala del públic i va llençar un important missatge esperançador. Aquell moment va ser el més intens de la nit. Personalment, no esperava aquella càlida rebuda del públic cap al President Mas, era una clara imatge d’un poble unit animant a seguir endavant al seu líder, que es sentia decaigut davant un resultat inesperat i amb molts projectes de futur sense poder dur a terme.

Sens dubte, els caps abaixats del públic i la poca felicitat que es respirava a la sala al final de la nit electoral, podia representar-se com una victòria, però no la que tots esperàvem, era una victòria amb un regust diferent, una victòria amarga.



Marina Romea

Gran participació, però resultat innesperat

Un cop escrutat totes les butlletes, a les 22:52h des de l'Hotel Majestic de Barcelona es va saber la gran caiguda de CiU respecte a les eleccions passades. CiU com a força guanyadora de les eleccions amb 50 escons davant la segona força, ERC amb 21, el president Mas va afirmar que "els resultats indiquen que no hi ha alternativa, CiU ha de formar i liderar el govern, però és evident que amb aquest resultat no ho podem fer sols". El president va ser clar a l'hora de demanar recolzament per part d'ERC, la segona força política del Parlament amb 21 escons. 

Mas va llençar un missatge de confiança als ciutadants perquè el procés que els va convocar a les urnes no sigui envà "hem queda lluny de la majoria que haviem demanat, ha quedat clar" va dir. El president va explicar que tot i que la situació no quedava fàcil, inclús més complicada que abans de les eleccions, seguirem endavant. 

Tot i la caiguda de CiU al perdre 12 escons respecte a les eleccions passades, va quedar clar una majoria aconseguida pels partits sobiranistes i Mas va assegurar que intentarà fer la consulta sobre el dret a decidir. 

El president Mas va voler ressaltar també que malgrat les "dures condicions en què hem hagut de governar els carrers dos anys, seguim tenint el suport electoral de la majoria de ciutadants i multipliquem per 2 i mig el resultat de la segona força".

Vots sobiranistes - Vots no sobiranistes

Composició del Parlament

Artur Mas, quan va reconèxier que haviem quedat lluny de la majoria excepcional que demanava va explicar que "quan els governs se sotmeten a les urnes en un context tan dur des del punt de vista econòmic, normalment se'n van" tot i així, "nosaltres ens mantenim". "La duresa de la política del govern i el programa fa que tinguem el resultat que tenim" va justificar.

Quan ja era prop de mitjanit el president Mas va sortir al balcó de l'Hotel Majestic de Barcelona, on un gran nombre de persones l'esperava amb senyeres, estalades i clams d'esperança. El president Mas va afirmar que "el procés que Catalunya ha de seguir va endavant sense renúncies i amb la consciència clara que cal ampliar les majories".

La nit electoral va acabar amb un sabor amarg tot i la victòria, si més no, vam poder veure per quarta vegada consecutiva el president Artur Mas agraint al poble català els seus vots de confiança.

El President Mas parlant per la premsa al final de la jornada
Fotografia: Marina Romea

Càlida rebuda a Artur Mas pel públic de l'Hotel Majestic de Barcelona
Fotografia: Marina Romea

El president Mas al balcó de l'Hotel Majestic dirigint-se
al públic aufòric del carrer. Fotografia: Marina Romea

Kitty Sharlau i Marina Romea

Fi de campanya, dia de reflexió

Ahir a les 00:00h es va finalitzar la campanya CiU 2012 davant les 18.000 persones que van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona. 

Mosaïc amb l'estalada a l'inici de l'acte.

El president Mas va dir que demà diumenge "hem de mostrar que som un sol poble, d'orígens molt diversos, que està en marxa. Un poble que no vol ser intimat, sinó escoltat i respectat". Va afirmar que "el món ens està escoltant perquè hi ha un poble que aspira a la seva llibertat". Davant la campanya bruta que ha centrat part de la campanya electoral, el president va dir "que no es pensin que per jugar a aquest joc brut es trobaràn una Catalunya amb el cap abaix" i "com més demagògia facin més democràcia i més crits de llibertat es trobaran". També va fer referència a la joventut del moment, la que són els conductors de la llibertat de Catalunya "sóc fidel a l'esperit dels conductors de la llibertat de Catalunya, des del primer dia a l'últim".

A dos dies de les eleccions, el president Mas va reclamar un cop més "una gran majoria en la línea clara del dret a decidir" i va voler deixar clar que "aquest no és el projecte d'una persona, un partit, un govern o un Parlament, sinó de tot un país".

Durant l'acte, el president va rebre paraules de suport públicament de Lloll Bertran, Miquel Calçada i Salvador Crdús.

El Palau Sant Jordi de gom a gom. Fotografia: Marina Romea

Fi de l'últim míting de campanya. Fotografia: Marina Romea

Ha finalitzat la intensa campanya de Convergència i Unió 2012. Avui és dia de reflexió. Demà serà quan el poble de Catalunya i la força de les urnes parlaran.



Kitty Sharlau i Marina Romea

Recta final: El dret a decidir a debat

Els candidats dels principals partits polítics catalans a presidir la Generalitat, Artur Mas, Pere Navarro i Alícia Sánchez-Camacho, van mantenir un intens debat a 8tv ahir dimecres 21 de novembre, a només quatre dies de les eleccions. 

El debat, presentat per Josep Cuní, es va dividir en dos grans blocs: si Catalunya pot o no decidir el seu futur en una consulta i si, en cas d'independència, el nou estat català podria quedar o no fora de la UE. Aquest últim bloc del debat va ser on vàren sorgir més enfrontaments.

El president Mas va obrir el debat amb una pregunta directa als líders del PPC i PSC: "Aquest poble és capaç de decidir per si mateix el seu futur?". Aquest va ser el tema que va centrar el debat a tres.

Pel que fa al líder de PSC, Pere Navarro, va deixar clar que considera que pot haver una consulta, però li va recordar que ha de ser dins el marc legal. El candidat socialista va dir a Mas que si li agrada el model d'Escòcia, cal una negociació amb el govern espanyol per acordar segons aquest model "treballi des d'ara per pactar i en reunions de més de dues hores".

D'altra banda, la senyora Camacho va deixar clar que el plantejament del senyor Mas és enganyar els catalans. La candidata popular va considerar també que els exemples del Quebec i Escòcia s'haurien d'analitzar en profunditat. També va retreure a Mas falta de diàleg i va insistir-li que va voler imposar un pacte fiscal a Rajoy el passat setembre. 

Artur Mas va deixar clar que s'havia esgotat una etapa de relació entre Catalunya i Espanya i va consultar als candidats del PPC i PSC què creien sobre la llibertat de consultar el poble per decidir el futur. Davant la resposta negativa de Camacho, Mas va atacar a la candidata del PPC amb una pregunta directa: "on és la vostra proposta de finançament?" i "com es pot presentar a aquestes eleccions tan importants i no tenir una proposta de finançament tancada?" Camacho no li dongué una resposta clara i concisa.

Avans de finalitzar el debat, cada candidat va prescindir d'un minut per convèncer del tot al públic amb les seves paraules. "Us demano que ens ajudeu a tirar endavant un gran projecte de país d'una magnitud extraordinària" va dir Mas. També va aclarir que "si anem tots junts podem fer-ho possible i fer que aquest país valgui la pena per a les pròximes generacions". 

Pere Navarro (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PPC) i Artur Mas (CiU)

Marina Romea

Debat a set

Els arguments econòmics del dret a decidir vàren centrar el debat a set entre els candidats a la presidència de la Generalitat, ahir a la nit pel canal televisiu de TV3. 

El moderador, Ramon Pellicer, va plantejar el debat dividit en dos blocs, la primera referida a la relació Catalunya-Espanya i la segona centrada en les polítiques contra la crisis.

El debat a set va provocar que cap dels polítics destaqués en gran part sobre els altres, a més, cada candidat tenia un temps límit per expressar la seva opinió. 

Durant els primers minuts de debat, Artur Mas va rebre una allau d'atacs per part dels altres candidats. Més tard, cada candidat va anar buscant a aquell a qui atacar més directament, excepte Mas, que es va ser el candidat que es mantenir més al marge de l'atac amb una actitud més presidencial.

Els atacs més evidents vàren ser entre Artur Mas davant de Pere Navarro i Alicia Sánchez-Camacho respecte el dret a decidir. Sánchez-Camacho i Albert Rivera vàren buscar el cos a cos amb Pere Navarro per disputar-li el vot més espanyolista. D'altra banda, Joan Herrera, va atacar durament el candidat del PSC competint amb ell sobre les polítiques d'austeritat. Navarro va aprofundir amb aquest tema, mentres els altres vàren tractar-lo per sobre. Oriol Junqueras, va optar per un to moderat i amb missatges clars i precisos marcant la seva posició independentista. Alfons López Tena, de Solidaritat Catalana per la Indepenència, va intentar presentar-se com a garantia del proccés sobiranista.

En aquesta qüestió, el president Mas va desafiar els líders del PSC i PP a sotmetre a votació a Catalunya la seva alternativa favorable a la unitat d'Espanya "necessitem que vostès i amb el PP facin una proposta i ho posin a votació. Això és el dret a decidir" va dir Mas, però cap dels seus rivals va respondre a aquesta qüestió. Aleshores Mas, va preguntar què faria si el Govern Espanyol no autoritzava el referèndum i Navarro li va negar la capacitat per convèncer a Mariano Rajoy. 

Durant el segon blog del debat a set, que tractava sobre la crisis, el president va afirmar que "estem en la pitjor recessió econòmica de les últimes dècades, hem preocurat mantenir l'esquema bàsic de l'Estat del benestar" i va demostrar que jugava amb bones cartes amb una frase d'Antoni Castells, Conceller d'Economia del tripartit. 

Mas va defensar-se davant les acusacions sobre les retallades dient que "tots els governs, fins i tot el francès, han hagut de fer les retallades més fortes de la seva història".

Al final del debat, cada candidat va tenir 30 segons per llençar un missatge clar al públic, on el president Mas va dir "en moments excepcionals calen majories excepcionals, ho he intentat fer dient en tot moment la veritat", també va afegir que "el repte és el dret a decidir, això requereix fer pinya. Us demano que ens dongueu la majoria excepcional per poder tirar endevant el país".

Així va concloure el debat a set de TV3. Aquest dimecres podrem veure un altre debat al programa "8 al dia" amb Josep Cuní. En aquest debat assitirà Mas, Sànchez-Camacho i Navarro.

Alfons López Tena, Albert Rivera, Oriol Junqueras, Joan Herrera,
Alicia Sánchez-Camacho, Pere Navarro i Artur Mas abans de començar el debat a set

Marina Romea

"Si creuen que destruint-me resolen el problema, no entenen res"

Artur Mas ha defensat que els "atacs" i "calúmnies" contra ell tenen com a objectiu "silenciar el poble català".

El líder de CiU va defensar aquesta idea ahir divendres 16 de novembre a un míting a la ciutat de Vic. "Plantaré cara a tots aquells que difamin, amencacin i divideixin el poble de Catalunya, aquells que introdueixin la campanya de la por" ha afirmat el president durant l'emotiu i multitudinari míting a nou dies de les eleccions. Mas ha afirmat que "la batalla fonamental del 25-N és l'estat propi, però sobretot si Catalunya existeix com a poble i nació" i per això cal que el 25 de novembre tot el poble voti més enllà de les seves ideologies i sentiments.

El míting de Vic va ser un dels més multitudinaris de la campanya

Fent referència als atacs sorgits contra el president per part del diari El Mundo (llegeix), Mas ha explicat que l'únic propòsit que tenen és silenciar la veu del poble català, no els interessa el president Mas i només l'ataquen perquè ha decidit deixar parlar al poble. Segons les paraules del president, el que ells pretenen és que "si el poble no pot arribar a parlar és que no existeix", però ha deixat clar que "nosaltres som un poble i una nació i existim. Per tant, tenim el dret a decidir el nostre futur i, aquest és el dret que volen aniquilar, silenciar, fulminar".

Artur Mas en el míting de Vic

El procés que ha iniciat el poble català i que no te marxa enrere, va més enllà de les persones i per això, Mas ha dit que no es pensin "que apretant el president de la carrera s'ha acabat el problema. No han entès res perquè després d'en Mas en vindran molts més: els Vila, els Espadaler, els García o els López, per liderar el procés". Amb aquestes paraules el president ha recordat allò que ja va dir durant el darrer debat de política general: "Un cop Catalunya hagi assolit els objectius nacionals que el poble decideixi, i que jo espero que sigui en els propers 4 anys, no em tornaré a presentar".

Marina Romea

L'internacionalització de l'economia catalana garanteix el creixement del país

Artur Mas ha demanat als dirigents del PP que canviin el seu to cap a Catalunya i la tractin d'una vegada de forma eductada i respectuosa. "Que posin bé el termòmetre respecte al que passa a Catalunya, perquè les coses han canviat i hi ha un moviment de molta gent que va en una direcció determinada", ha afirmat Artur Mas. El president ha dit que, a Catalunya, fins a quatre dirigents del PP haurien de canviar la seva actitud respectant i prenent nota del resultat del 25-N si és clar i contundent a favor del dret a decidir.

El president de la Generalitat ha fet les declaracions durant la presentació de les propostes de CiU sobre la internacionalització de l'economia, on ha destacat la seva voluntat de potenciar a partir de la pròxima legislatura les oficines comercials de Catalunya a l'exterior.

Mas també ha anomenat de "partidista" que el PSOE hagi fet un vídeo cridant a fer vaga demà dimecres, ja que no va fer el mateix quan governava Zapatero. Ha dit "també hi va haver vagues contra Zapatero i no recordo que el PSOE es sumés. Ara diran que les coses han canviat, però quan es fa una vaga general és que els sindicats creuen que hi ha un motiu important, i també ho van creure quan governava Zapatero". Artur Mas suspendrà finalment tota la campanya electoral perquè el dret a vaga es pugui fer amb normalitat, i ha demanat, però que "no hi hagi coses a lamentar" durant la jornada.

Vídeo del president Mas parlant sobre l'internacionalització de l'economia catalana:

Marina Romea

"En moments excepcionals, calen majories excepcionals"

Fotografia a l' inici de l'acte: Marina Romea

Artur Mas ha donat el tret de sortida a la campanya en l'acte d'inici que s'ha fet aquest dijous al Pavelló  d'Itàlia a la fira de Barcelona Montjuïc.

Fotografia al finalitzar l'acte: Marina Romea

El president ha deixat clar que l'objectiu d'aquestes eleccions, i la raó per la qual tots erem reunits aquella nit al Pavelló d'Itàlia, no era més que aconseguir que Catalunya decideixi el seu futur lliurement, un futur d'esperança, on tots els catalans, visquin on visquin, parlin com parlin, podran viure millor. "Si nosaltres no decidim, ells decidiràn per nosaltres". El president Mas va deixar clar que l'ambició del seu projecte només depèn de la voluntat del poble català: "Anirem tan lluny com el poble de Catalunya vulgui anar. Per això el nostre eslògan és La voluntat d'un poble. Us asseguro que aquesta vegada la decisió sobre el nostre futur no la prendrà ni un Consell de Ministres, ni una Cort Constitucional, ni un tribunal Constitucional."

Fotografia al finalitzar l'acte: Marina Romea

Mas va recordar la diada de l'11-S "La gent es pregunta: després d'una manifestació passa res? Doncs sí, van canviar els pols de la història de Catalunya" i "la transcendència d'aquest moment la recordarà molta gent d'aquí uns anys. Podrem dir jo vaig votar en aquelles eleccions." 

el président va dit que "calent majoriez excepcionals" i que "si a Catalunya no hi ha una majoria excepcional, no se'ns pendrà amb seriositat."

L'acte va ser viscut amb gran intensitat, especialment des de la grada de la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya) on animàvem amb cants juntament amb el moviment de senyeres i estalades. "Sento al meu costat l'escalfor i la força emocional d'un poble, del poble català." Per finalitzar, una enorme senyera va cobrir el públic i el cant dels Segadors va concloure l'acte.

Durant l'acte es va descobrir el cartell de campanya

Fotografia amb Artur Mas

Marina Romea

"Estic convençuda que Europa no ens tancarà la porta"

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va assitir ahir al programa El Candidat d'Onda Cero Catalunya. Durant l'entrevista, la vicepresidenta va assegurar que "s'ha de dialogar sempre, i no només quan estem en campanya electoral". Aquestes van ser les seves paraules que van fer referència al diàleg del president Mariano Rajoy.

Foto durant l'entrevista a Joana Ortega: Marina Romea

Joana Ortega va explicar que "hi ha acord quan dues parts volen; i quan una et diu que no es pot negociar, com a govern has d'anar a buscar un altre camí". La vicepresidenta va deixar clar que, per part de Convergència i Unió "el repte segueix sent la reactivació econòmica del nostre país, aquesta és la nostra gran procupació", i que si "volem estructures d'estat és per garantir la cohesió social del país".

Fent referència a la manifestació de l'11-S, la vicepresidenta va dir que "vam fer un clam, una crida que ara s'ha de demostrar a les urnes" i que "el dia de les eleccions i en tot aquest procés, no només ens mirarà Espanya i Europa, sinó que ens mirarà el món sencer" per tant "hem de demostrar que caminem com un sol poble". La vicepresidenta va afirmar que "nosaltres hem de decidir lliurement el futur que volem com a país, estem posant en joc el futur que volem". 

Al finalitzar l'entrevista, Xavier Casanovas va donar peu al públic a formular algunes preguntes a Joana Ortega. Vam tenir l'oportunitat de preguntar-li com veia d'aqui 4 o 5 anys, quan haguem acabat d'estudiar la carrera, el mercat de treball, i que si creia oportú anar a treballar a l'estranger. La resposta de la vicepresidenta va ser:  "Crec que marxar a l'estranger ho demonitzem, és positiu, sempre i quan siguem capaços, com a país, de recuperar aquest talent. És important que el talent es quedi aquí. S'ha d'invertir en recerca i innovació, també fomentar totes les condicions que permeten als joves quedar-se aquí. És evident que el futur està molt negre; tenim la generació més ben preparada de la història i un elevat nombre d'atur."

Foto amb Joana Ortega al finalitzar l'entrevista

Web del programa El Candidat

Kitty Sharlau i Marina Romea

Presentació de la imatge i l'eslògan de campanya

"La voluntat d'un poble" serà l'eslògan de la campanya de CiU per a les eleccions del 25 de novembre,  presentat ahir al vespre a Viladecans.

El president Artur Mas va deixar clar que "som un poble i no ens trencaràn" duran la presentación de la imatge i l'eslògan de la campanya de CiU. Mas va advertir que en aquest poble, aquells qua actuin amb por "no se'n sortiràn". "Aquest poble que no trancaràn, serà un poble que decidirà el seu futur lliurament".

Mas va afirmar que l'eslogan reculo perfectament l'estat de les coses a Catalunya: "ara les coses han de dependre de la voluntat del poble català, dels set milions i mig de persones que hi viuen, sense excloure'n ningú, ni tan sols aquells que estiguin en contra d'aquest procés".

Mas va dir que vol que aquesta voluntat es pugi expressar en els pròxims quatre anys, per tant, que els catalans puguin dir quin és el futur que volen pel seu país. 

El president Mas durant la presentació de
l'eslògan de la campanya a Viladecans

Marina Romea

Jordi Barbeta: La impossible independència

Artur Mas veu la independència de Catalunya possible, ja que afirma que Catalunya té grans condicions per projectar a l’estranger. Mas pretén no només assistir a les eleccions com a candidat, sinó també com a president. A part afirma que Catalunya és el país que millors condicions té per situar-se fora d’Espanya.

Mas està convençut que Catalunya pot sobreviure sense Espanya, no necessita el suport d’Espanya ni les seves ajudes. Veu el futur de Catalunya com un país independent i sobrevivint gràcies a les influències i contactes amb l’estranger. No té cap dubte que Catalunya pugui estar pitjor del que està i veu com a única solució que aquest es torni independent. Hi ha molta gent que està a favor i té la mateixa opinió que Mas, com hem vist a les últimes enquestes en l’entrada del blog d’ahir, però hi ha una altra que veu la independència com una cosa impossible per a Catalunya. Un d’ells és Jordi Barbeta, un periodista que ahir 4 de novembre va escriure a La Vanguardia un article titulat: La impossible independència. Aquest diu que si la independència es fa realitat, serà tot molt pitjor que ara i apareixarien tot un seguit de calamitats.

Jordi Barbeta

LA IMPOSSIBLE INDEPENDÈNCIA

"Atenció a la paradoxa. Si el Govern espanyol considera impossible la independència de Catalunya, per què s'entossudeix a explicar el que passarà si arriba a passar el que no pot passar? 

És cert que el Parlament de Catalunya ha posat en marxa un procés sobiranista, de reivindicació del dret a decidir dels catalans. El Govern espanyol, el PP i el PSOE neguen aquest dret i amenacen de tancar a la presó el president de la Generalitat si convoca la consulta pel seu compte i d'impedir-la amb tots els instruments que tingui a l'abast. Tanmateix, tot seguit l'Executiu de Rajoy relaciona tota una sèrie de calamitats que inexorablement patirà Catalunya no per decidir el seu futur, sinó per decidir-lo d'una determinada manera, és a dir, amb Catalunya convertida en Estat independent. És obvi que posen el carro davant dels bous. Si no hi ha dret a decidir i s'impedeix la consulta, no hi haurà manera de decidir-se per la independència. A què vénen llavors tantes profecies i tan apocalíptiques?Els motius d'aquesta contradicció són estrictament electorals. La convocatòria d'eleccions ha adquirit un caràcter plebiscitari, però no sobre la independència, sinó sobre el dret a decidir, que és el que democràticament resulta més difícil de refutar. La prova és que entre els partits que van donar suport a la declaració sobiranista del Parlament que insta la convocatòria d'una consulta hi ha bastants diputats d'Unió Democràtica o d'Iniciativa per Catalunya que no són independentistes. Segons els sondejos, el 80% dóna suport a la convocatòria d'una consulta sobiranista i només la meitat votaria sí la independència. Si el debat se centra en el dret a decidir, PSC i PP surten perdent, però si se situa en independència sí o independència no, tenen més possibilitats. Per a què? Per impedir la independència? No, per impedir la consulta, que és el que realment temen el Govern espanyol, el PP i el PSOE. I és comprensible. El dia que els catalans vegin reconegut el seu dret a decidir podran decidir que se'n van, però si decideixen que es queden serà fixant noves condicions i això canviaria la concepció d'Espanya de la qual tant s'ha beneficiat el pacte del Bernabeu i els partits que el patrocinen.Les rèpliques madrilenyes al procés sobiranista català no poden ser més eloqüents. Si cal espanyolitzar els catalans serà perquè en el seu fur intern consideren que no ho són. Han de pensar a més que el català és un poble poruc i covard i per això intenten espantar-lo: fora de la UE, fora de l'euro, sense pensions i amb un boicot als productes catalans... Potser amb aquesta tàctica el Govern espanyol, el PP i el PSOE aconsegueixin els seus objectius, però podria passar el contrari, perquè un projecte de futur per als catalans fonamentat en la por i la resignació no sembla gaire atractiu, sinó més aviat un incentiu a la rebel·lió".

Article extret de: La Vanguardia 4/11/12

Marina Romea

El 50,9% dels catalans són partidaris a la independència

La continuïtat o no de Catalunya a la Unió Europea en el cas que s'independitzés de l'estat espanyol és la qüestió més important de la campanya electoral del 25-N. Aquest fet ho evidencia una enquesta elaborada per GESOP per al programa de Tele 5 "El gran debate" on van assistir Artur Mas, Alicia Sánchez-Camacho i  Pere Navarro ahir Dissabte 3 de novembre on el president Mas va deixar clar que ell no té por a la independència i defensa una Catalunya independent dins la Unió Europea.

Enquesta feta per GESOP per al programa de Tele5 "El gran debate".
L'independentisme baixaria al 40% si Catalunya no entrés a la UE.

Segons el sondeig fet ahir dissabte 3 de novembre, el 50,9% dels catalans són partidaris de la independència, però aquest percentatge baixa al 40,1% en el cas que la independència suposés la sortida de la UE.

Enquesta realitzada per GESOP pel programa "El gran debate" de la cadena Tele5.
L'enquesta mostra com CiU esta ben aprop de la majoria absoluta.

Aquesta mateixa enquesta mostra que CiU està ben aprop de la majoria absoluta amb 68 escons, tot i que les setmanes passen i no l'arriba a aconseguir.

En "El gran debate" de Tele5 es mostra com CiU obtendria entre 63-65 escanys segons la intenció de vot, el PSC seria la força política que més cau al perdre 10 escanys i el PP seria la tercera força política.

 

http://www.telecinco.es/elgrandebate/

Kitty Sharlau i Marina Romea

Campanya polèmica per cridar a la participació?

L'oposició critica que el govern utilitzi la manifestació de la Diada per demanar el vot. Aquest és el motiu de la polèmica que ha generat el nou spot de la campanya institucional del 25-N on s'utilitza imatges de la manifestació de la Diada 11-S per cridar a la participació. 

     

El PP, PSC i Ciutadans han exigit al govern que retiri la campanya institucional. Els vídeos, amb l'eslògan "Jo vaig votar", representen moments clau dels últims 30 anys com els Jocs Olímpics, l'entrada a la UE o la manifestació de la Diada i anima als ciutadans a formar part d'un altre esdeveniment: les eleccions. 

El PPC ha denunciat la campanya davant de la Junta Electoral perquè considera que és partidista i promou el vot per CiU.

El president de la Generalitat ha respost les crítiques. Artur Mas ha afirmat que no es tracta de cap campanya partidista.



Marina Romea

L'oposició força Mas a comparèixer en un termini de 30 dies al Parlament

Tots els grups de l'oposició, menys Solidaritat Catalana per la Independència (SI), han forçat avui el president català, Artur Mas, a comparèixer davant la Diputació Permanent del Parlament, en un termini màxim de 30 dies, per donar comptes sobre l'aplicació del Fons de Liquiditat Autonòmic.

Aquesta compareixença va ser sol·licitada al principi per ERC i ICV-EUiA, durant la reunió on es van convocar les eleccions per al 25 de novembre. Avui, el PPC i el PSC també s'han sumat per forçar aquesta compareixença. 

Així doncs, Mas haurà d'informar sobre el Fons de Liquiditat Autonòmic i els seus efectes sobre el control de la gestió de la tresoreria de la Generalitat davant la Diputació Permanent, encara que pot fer-ho després de les eleccions del 25 de novembre. 

A més a més, en la mateixa sessió de la Diputació Permanent, el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell ha prosperat una altra petició de compareixença per la mateixa qüestió, aquesta serà demà a les 9 del matí.

Marina Romea

Nou programa electoral: rumb cap a l'estat propi

"Volem i podem tenir una Catalunya capdevantera en l'Europa del 2020 i per aconseguir-ho necessitem estructures d'Estat"

El president Mas a la presentació del programa electoral

Convergència i Unió va presentar ahir el seu programa electoral per a 2012 sota el títol "Catalunya 2020" en un acte al Centre d'Interpretació de la Barcelona World Race. El president Mas va assegurar que "volem i podem tenir una Catalunya capdevantera en l'Europa del 2020" i que "per aconseguir-ho necessitem estructures d'Estat". El president ha remarcat que "el nostre mirall és la millor Europa" i que "per veure'ns bé en aquest mirall necessitem uns instruments d'Estat que en aquest moment no tenim i que dificilment ens proporcionarà l'Estat espanyol". 

El president Mas ha destacat els cinc grans forces que formen el pilar del programa electoral de CiU.

• En primer lloc la innovació i internacionalització, que "ens ha de portar a una economia capdevantera capaç de crear ocupació de qualitat". 
• La segona és la formació, on "hem començat a donar la volta a la tendència, que semblava imparable, del fracàs escolar". 
• En tercer lloc, la justícia social, que "ha d'amarcar tota l'acció del nostre país assegurant que la capacitat per a crear riquesa vagi acompanyada de la capacitat per a repartir-la de manera justa".
• El quart punt és la base cultural, la nostra manera de ser. "El que haurem de guanyar en els propers anys estarà basat, en gran part, en la nostra base cultural, mostrant-nos al món com un poble constructiu" ha explicat. 
• Finalment, el dret a decidir i la força de la democràcia "si hem de canviar les coses, i les canviarem, serà perquè fem el dret a decidir i de la força de la democràcia un dels grans elements motrius dels propers anys".

Llegeix el programa electoral 2012 

Marina Romea

Presentació

Som la Kitty Sharlau i la Marina Romea,

estudiants de primer del grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Blanquerna Ramon Llull.

L'objectiu d'aquest blog, originat en motiu d'un treball de la Facultat, és poder seguir detalladament la campanya electoral de CiU en motiu de les eleccions del 25 de novembre de 2012, actualitzant-lo diàriament amb les notícies més rellevants de la campanya electoral.

L'assistència al míting de final de campanya i el seguiment de la nit electoral del partit, seran els dos punts importants que comentarem i opinarem en aquest blog. La informació que podeu trobar abans d'aquests dos moments culminants, serà informació detallada sobre el procediment de la campanya electoral.

Esperem poder fer d'aquest blog una pàgina on poder difondre els nostres pensaments sobre la campanya electoral de CiU, però també contrastar-los amb els ideals d'altres partits polítics, a fi de poder debatre els diferents camins plantejats pel futur de Catalunya. 

Ens podeu trobar també a Twitter @CampanyaCiU2012 

Kitty Sharlau i Marina Romea