Jordi Barbeta: La impossible independència

Artur Mas veu la independència de Catalunya possible, ja que afirma que Catalunya té grans condicions per projectar a l’estranger. Mas pretén no només assistir a les eleccions com a candidat, sinó també com a president. A part afirma que Catalunya és el país que millors condicions té per situar-se fora d’Espanya.

Mas està convençut que Catalunya pot sobreviure sense Espanya, no necessita el suport d’Espanya ni les seves ajudes. Veu el futur de Catalunya com un país independent i sobrevivint gràcies a les influències i contactes amb l’estranger. No té cap dubte que Catalunya pugui estar pitjor del que està i veu com a única solució que aquest es torni independent. Hi ha molta gent que està a favor i té la mateixa opinió que Mas, com hem vist a les últimes enquestes en l’entrada del blog d’ahir, però hi ha una altra que veu la independència com una cosa impossible per a Catalunya. Un d’ells és Jordi Barbeta, un periodista que ahir 4 de novembre va escriure a La Vanguardia un article titulat: La impossible independència. Aquest diu que si la independència es fa realitat, serà tot molt pitjor que ara i apareixarien tot un seguit de calamitats.

Jordi Barbeta

LA IMPOSSIBLE INDEPENDÈNCIA

"Atenció a la paradoxa. Si el Govern espanyol considera impossible la independència de Catalunya, per què s'entossudeix a explicar el que passarà si arriba a passar el que no pot passar? 

És cert que el Parlament de Catalunya ha posat en marxa un procés sobiranista, de reivindicació del dret a decidir dels catalans. El Govern espanyol, el PP i el PSOE neguen aquest dret i amenacen de tancar a la presó el president de la Generalitat si convoca la consulta pel seu compte i d'impedir-la amb tots els instruments que tingui a l'abast. Tanmateix, tot seguit l'Executiu de Rajoy relaciona tota una sèrie de calamitats que inexorablement patirà Catalunya no per decidir el seu futur, sinó per decidir-lo d'una determinada manera, és a dir, amb Catalunya convertida en Estat independent. És obvi que posen el carro davant dels bous. Si no hi ha dret a decidir i s'impedeix la consulta, no hi haurà manera de decidir-se per la independència. A què vénen llavors tantes profecies i tan apocalíptiques?Els motius d'aquesta contradicció són estrictament electorals. La convocatòria d'eleccions ha adquirit un caràcter plebiscitari, però no sobre la independència, sinó sobre el dret a decidir, que és el que democràticament resulta més difícil de refutar. La prova és que entre els partits que van donar suport a la declaració sobiranista del Parlament que insta la convocatòria d'una consulta hi ha bastants diputats d'Unió Democràtica o d'Iniciativa per Catalunya que no són independentistes. Segons els sondejos, el 80% dóna suport a la convocatòria d'una consulta sobiranista i només la meitat votaria sí la independència. Si el debat se centra en el dret a decidir, PSC i PP surten perdent, però si se situa en independència sí o independència no, tenen més possibilitats. Per a què? Per impedir la independència? No, per impedir la consulta, que és el que realment temen el Govern espanyol, el PP i el PSOE. I és comprensible. El dia que els catalans vegin reconegut el seu dret a decidir podran decidir que se'n van, però si decideixen que es queden serà fixant noves condicions i això canviaria la concepció d'Espanya de la qual tant s'ha beneficiat el pacte del Bernabeu i els partits que el patrocinen.Les rèpliques madrilenyes al procés sobiranista català no poden ser més eloqüents. Si cal espanyolitzar els catalans serà perquè en el seu fur intern consideren que no ho són. Han de pensar a més que el català és un poble poruc i covard i per això intenten espantar-lo: fora de la UE, fora de l'euro, sense pensions i amb un boicot als productes catalans... Potser amb aquesta tàctica el Govern espanyol, el PP i el PSOE aconsegueixin els seus objectius, però podria passar el contrari, perquè un projecte de futur per als catalans fonamentat en la por i la resignació no sembla gaire atractiu, sinó més aviat un incentiu a la rebel·lió".

Article extret de: La Vanguardia 4/11/12

Marina Romea