Una victòria amarga

Aquella nit l’Hotel Majestic de Barcelona impressionava. Mirar la façana il·luminada d’aquest luxós hotel al Passeig de Gràcia de la ciutat comtal amb la diversitat de càmeres alçades a una tarima enfocant el balcó, feia entrar dins meu una il·lusió especial al pensar que al cap de ben poques hores, allà mateix, estaria colapsat per la premsa i el públic, tots eufòrics per la victòria del President Mas a les eleccions del 25 de novembre de 2012, les eleccions de la nostra vida.

És cert, el president va sortir al balcó, però no amb els ànims que tots esperàvem. Aquella nit era màgica, diferent, especial, una nit que marcaria un abans i un després, però totes aquestes il·lusions, creades des del primer dia de la campanya electoral, van quedar estabornides aquella mateixa nit. No va passar el que la premsa, el públic dins aquella gran sala de l’Hotel Majestic i arreu de Catalunya, pensàvem que passaria.

Eren les sis de la tarda, dins l’Hotel Majestic de Barcelona es va reservar una gran sala d’actes on es va dividir en dos parts: una reservada per la premsa nacional i internacional i l’altre lliure, pel públic. A aquella hora de la tarda, la sala del públic estava ben buida, mentre que tots els periodistes estaven preparant el seu material i concentrats per la feina que els esperava aquella nit. A mesura que passaven les hores, la sala del públic s’omplia amb gent de totes les edats, a les vuit del vespre la sala va quedar completament plena. Va ser a aquesta hora quan els col·legis electorals van tancar les portes i es va començar el recompte de vots. Al públic se’l notava nerviós, angoixat, però amb l’esperança que tot allò que s’havia constrït fins al moment donaria resultat aquella nit.

Vuit i vint del vespre, la gran sorpresa. TV3 va publicar un sondeig on CiU, amb 54-57 escons en primera força política, quedava ben lluny de la majoria absoluta que esperava. En el moment que aquest sondeig va ser mostrat a la sala per una gran pantalla, el públic de l’Hotel Majestic va quedar descol·locat, cap dels sondeigs que s’havien fet aquells dies de campanya electoral coincidien amb que va mostrar TV3. En un primer moment, a la sala de l’hotel es respirava un ambient de silenci i esperança. CiU havia de mantenir-se o augmentar els escons. Quan va començar l’escrutini i a mesura que el tant per cent escrutat anava avançant, els ànims de la gent anaven en davallada. Ningú es creia el que estava passant, tot eren cares llargues. Quan ja ens aproximàvem cap al 70% escrutat, va haver gent que va abandonar la sala. Quan l’escrutini va finalitzar es va veure que Artur Mas guanyava les eleccions presidencials, però havia perdut 12 escons respecte les eleccions del 2010 quedant-se amb 50 escons, ben lluny de la majoria absoluta que ell demanava.

En aquell moment va arribar el President Mas i la reacció del públic va ser exel·lent: aplaudiments, crits d’ànims i moviment de senyeres i estalades. Es veia clarament un recolzament per part del públic cap al president Mas, malgrat la inesperada caiguda que CiU va rebre aquella nit. Artur Mas, acompanyat de la seva dona, Jordi Pujol, Oriol Pujol, Duran i Lleida, Xavier Trias, i molts altres, va anar primer a la sala de premsa a parlar cara els periodistes. Després, va dirigir-se a la sala del públic i va llençar un important missatge esperançador. Aquell moment va ser el més intens de la nit. Personalment, no esperava aquella càlida rebuda del públic cap al President Mas, era una clara imatge d’un poble unit animant a seguir endavant al seu líder, que es sentia decaigut davant un resultat inesperat i amb molts projectes de futur sense poder dur a terme.

Sens dubte, els caps abaixats del públic i la poca felicitat que es respirava a la sala al final de la nit electoral, podia representar-se com una victòria, però no la que tots esperàvem, era una victòria amb un regust diferent, una victòria amarga.



Marina Romea